Caçadors, Mapes, Anglès, Bessó i temes varis....

Sta.Mª de Palautordera - Camí de les Planes
06/11/2010


La nit anterior va ser mogudeta ...

Sopar, vi per a dos, confidències, rialles, tristor, records que remouen l'ànima ... Gràcies pels exercicis de relaxació psico perquè sinó les 2 del matí s'haguessin allargat fins ...

Riiiinng! El despertador? Ara anar a dormir tard passa factura però faig un bot per evitar quedar-me adormida. A les 07:45 arriba la repartidora de bombons i polvorons, Avon truca a la porta però aquesta vegada la dolça senyoreta que espera pacient davant de la porta ha canviat els talons d'agulla i el vestit de jaqueta per un vestimenta més esportiva i més còmoda per l'ocasió.

Ens posem en marxa cap a Santa Maria de Palautordera, el punt de trobada és la plaça de l'ajuntament perquè tenim previst fer el primer tram de la Trail uns 22 km. (Anada i tornada). L'únic noi del grup s'uneix a nosaltres i iniciem el camí amb la incertesa de no saber on ha col.locat el cartell d'Exit. Aviat això té fàcil solució, a la sortida de Sant Esteve direcció al Montseny trobem un grup de caçadors, un especialment ens donarà tot la informació necessària per arribar a la destinació sense cap problema. "El Pla de la Calma? Uiii no arribareu fins a la nit" (rialletes d'amagat) algun d'ells encara no els ha quedat clar que aquest no és el nostre destí, però penso que el soroll dels trets els deu haver provocat algun problema de audició. Finalment ens faciliten un mapa totalment casolà, després de tot el caçador petit, de vermell, i amb pantalons guerrillers ens ha semblat entranyable. Donem les gràcies i reiniciem la ruta.

Les converses (més d'una que de la resta) fan que t'oblidis de la pendent que hem iniciat fa una estona, el cel està clar, els núvols no es deixen veure i la calor ens fa treure els jerseis en més d'una ocasió. Després de tres hores arribem al dipòsit d'aigua i allà podem contemplar l`Ermita de Sant Elies i tots els petits cims que ens envolten. L'entrepà ens espera, ens ho mereixem i no deixem ni les engrunes.

El descens és ràpid, aprofitem una font que està prop de la pista per omplir cantimplores i prosseguir el camí. Una última parada per sostreure d'una casa aliena un parell de caquis... Arriba el descans del guerrer i que millor que et convidin a fer el vermut amb una companyia immillorable, patates, olives, birra i per què no? Una copeta de cava ben freda que 23km a les cames bé s'ho mereixen...
Rebeca