La lider ja va deixar prou clar a quina hora seria la trobada, ben matineres i ben despertes fem les parades obligatòries per recollir a tot l'equip.
Els nervis " del primer cop" em juguen una mala passada i oblido els papers de la ruta prevista, aixxx la Capi quan s'assebenti. Però no soposa cap problema. La Sara ens indica una bona ruta que ella ja ha fet algun cop corrent.
La sortida es fa des d'Aiguafreda, ens enfilem muntanya amunt tot seguint el GR que ens ha de portar cap al Tagamanent, segur que fins aquell moment la flora i la fauna restaven ben tranquil.les, però de cop i volta sis Dames amb ganes de caminar, xerrar i sobretot disfrutar venen disposades a trencar la pau del magnífic paissatge muntanyenc.
Ohhhhh sorpresa! la neu sota els peus i cadascuna gaudint-la o trepitjant-la amb més ràbia que alegria. Peus molls i freds però sense respir per seguir les petjades que potser, algú altra havia deixat, feia temps.
Intercanvi d'informació, històries que fan riure i sobretot el sentiment de saber que totes sis estem allà per una mateixa raó, un motiu lligat a la solidaritat i un esforç que sabem que tard o d'hora portaran la tan desitjada recompensa.
Arriba l'hora d'esmorzar i aquest cop serà especial, avui l'Eva fa anys i li hem preparat una festa sorpresa, pastís i gorros inclosos. Una mica de sucre ens ajudarà a mantindre el bon ritme que seguim, i si en algun moment els 60 Kg. només els hem vist de passada, doncs... ja tornararn, no? ei Rosa :-)
Ens posem en marxa, AMUNT SEMPRE AMUNT.
Glòria no t'ho vaig dir però semblaves la Heidi amb aquelles galtones tan vermelles, estaves mooolt bufona.
Després de 2.30h. , l'equip de suport dona mitja volta i nosaltres continuem el camí cap el Pla de la Calma, tot està blanc, l'ambient fa olor a hivern però el Lorenzo ha vingut a donar-nos la benvinguda i ens fa el camí molt més agradable.
Ens creuem amb molt ciclistes que tenen el valor de pedalar o més aviat de lliscar per la blanca neu, fins i tot pel camí ens trobem amb algun ninot de neu que tímidament ens saluda al nostre pas...
Per fi arribem al Pla de Calma i ens dirigim cap a Coll Formic, on la ruta per avui haurà finalitzat.
L'entrepà i les begudes són ben rebudes per unes ànimes cansades i alhora satisfetes d'un altra fita assolida. Allà l'equip d'avituallament vindrà a recollir-nos fent de la seva feina el nostre respir.
Us dono les gràcies a totes per un matí agradable i ben agermanat.
Rebeca
