7-8 de Maig 2011
Em resulta dificil posar en ordre tantes emocions, els meus dits es passegen pel teclat amb ganes d'explicar, de comentar, d'expressar tot allò que hem viscut en 31:18.58 minuts.
El cor em batega més fort recordant l'esperit de superació de tota la gent que ha assolit aquest repte. El companyerisme, el respecte i la solidaritat de les persones que hem trobat pel camí deixa una agradable petjada en tots i totes.
Tinc el cap ple d'imatges de paissatges increibles com el verd dels boscos, el cel blavós i ennuvolat i la nit fosca i tancada. L'olor de l'herba, la sorra mullada, la pluja relliscant per la nostra pell acaronant suament el rostre de les Dames.
Els ulls es tornen vidriosos quan recorden els vostres somriures, les fortes i càlides abraçades que ens feiem quan arribàvem a un avituallament i la satisfacció de trobar-nos després de molts quilòmetres deixats enrrera.
EQUIP DE SUPORT: EVA I GLÒRIA
L'Ànima de l'equip, els àngels de la guarda que ens han mimat en tot moment, fent que el cansanci fos molt més lleuger.Els somriures més sincers que ens donaven l'alè per continuar la següent etapa. Els vostres àpats deliciosos, els massatges i les cures de peus com el més professionals i les vostres paraules d'ànims el motor per aixecar-se de la cadira i tornar a posar un peu davant de l'altra. Gràcies de tot cor per formar part d'aquest magnífic equip, em sento molt orgullosa de vosaltres noies!!!
Rosa ningú fa el pollastre com tu.
EQUIP DE CAMINARIES: NOE/SARA/ANNA
Qui ens havia de dir que arribariem fins a Monistrol? però no és un final, oi ...? Gràcies a una experiència com la Trail sabem que amb il-lusió i dedicació es poden fer coses inimaginables...
Noe gràcies per donar forma a aquesta idea, per liar-nos a totes a col.laborar en aquest projecte. El primer granet de sorra és teu Littte. ENHORABONA
Sara gràcies pel teu esperit lluitador, ets una crack! tens la fortalessa d'un guerrer.
Anna gràcies per col.laborar en l'ultim moment i acompanyar-nos fins al final, per portar a la teva family que és un encant i per la música grallera que tant va animar la nostra arribada.
Darrera de totes nosaltres hi ha hagut un extra-equip d'amics que ens ha recolzat en tot moment Àngel, Jaume, Ernest, Rosa, Xavi, Jofre i la petita Cèlia. Alguns feien fotos, altres aconseguien menjar gratis, altres tocaven el tambor, altres van comprar uns rams preciosos, un noiet tocava el tambor i algun espavilat es menjava les nostres saltxitxes ... People sou genials!!!!!!
Per últim, però no menys important, vull agraïr a totes aquelles persones que amb els seus donatius també han aconseguit que aquest repte s'hagi pogut dur a terme, familiars, amics i coneguts.
Ha sigut un cap de setmana inovidable, m'enduc un dolç record.
Amunt sempre amunt
Rebeca
dimarts, 10 de maig del 2011
dilluns, 11 d’abril del 2011
dissabte, 5 de març del 2011
dimarts, 1 de febrer del 2011
Cohesió d'EQUIP
Per fi hem trobat el dia per reunir-nos les 6 Dames, encara hi han cares que no coneixem i d'altres, tot i que ja ens uneix una bona amistat, sempre apareixen coses noves a explicar.
La lider ja va deixar prou clar a quina hora seria la trobada, ben matineres i ben despertes fem les parades obligatòries per recollir a tot l'equip.
Els nervis " del primer cop" em juguen una mala passada i oblido els papers de la ruta prevista, aixxx la Capi quan s'assebenti. Però no soposa cap problema. La Sara ens indica una bona ruta que ella ja ha fet algun cop corrent.
La sortida es fa des d'Aiguafreda, ens enfilem muntanya amunt tot seguint el GR que ens ha de portar cap al Tagamanent, segur que fins aquell moment la flora i la fauna restaven ben tranquil.les, però de cop i volta sis Dames amb ganes de caminar, xerrar i sobretot disfrutar venen disposades a trencar la pau del magnífic paissatge muntanyenc.
Ohhhhh sorpresa! la neu sota els peus i cadascuna gaudint-la o trepitjant-la amb més ràbia que alegria. Peus molls i freds però sense respir per seguir les petjades que potser, algú altra havia deixat, feia temps.
Intercanvi d'informació, històries que fan riure i sobretot el sentiment de saber que totes sis estem allà per una mateixa raó, un motiu lligat a la solidaritat i un esforç que sabem que tard o d'hora portaran la tan desitjada recompensa.
Arriba l'hora d'esmorzar i aquest cop serà especial, avui l'Eva fa anys i li hem preparat una festa sorpresa, pastís i gorros inclosos. Una mica de sucre ens ajudarà a mantindre el bon ritme que seguim, i si en algun moment els 60 Kg. només els hem vist de passada, doncs... ja tornararn, no? ei Rosa :-)
Ens posem en marxa, AMUNT SEMPRE AMUNT.
Glòria no t'ho vaig dir però semblaves la Heidi amb aquelles galtones tan vermelles, estaves mooolt bufona.
Després de 2.30h. , l'equip de suport dona mitja volta i nosaltres continuem el camí cap el Pla de la Calma, tot està blanc, l'ambient fa olor a hivern però el Lorenzo ha vingut a donar-nos la benvinguda i ens fa el camí molt més agradable.
Ens creuem amb molt ciclistes que tenen el valor de pedalar o més aviat de lliscar per la blanca neu, fins i tot pel camí ens trobem amb algun ninot de neu que tímidament ens saluda al nostre pas...
Per fi arribem al Pla de Calma i ens dirigim cap a Coll Formic, on la ruta per avui haurà finalitzat.
L'entrepà i les begudes són ben rebudes per unes ànimes cansades i alhora satisfetes d'un altra fita assolida. Allà l'equip d'avituallament vindrà a recollir-nos fent de la seva feina el nostre respir.
Us dono les gràcies a totes per un matí agradable i ben agermanat.
Rebeca
La lider ja va deixar prou clar a quina hora seria la trobada, ben matineres i ben despertes fem les parades obligatòries per recollir a tot l'equip.
Els nervis " del primer cop" em juguen una mala passada i oblido els papers de la ruta prevista, aixxx la Capi quan s'assebenti. Però no soposa cap problema. La Sara ens indica una bona ruta que ella ja ha fet algun cop corrent.
La sortida es fa des d'Aiguafreda, ens enfilem muntanya amunt tot seguint el GR que ens ha de portar cap al Tagamanent, segur que fins aquell moment la flora i la fauna restaven ben tranquil.les, però de cop i volta sis Dames amb ganes de caminar, xerrar i sobretot disfrutar venen disposades a trencar la pau del magnífic paissatge muntanyenc.
Ohhhhh sorpresa! la neu sota els peus i cadascuna gaudint-la o trepitjant-la amb més ràbia que alegria. Peus molls i freds però sense respir per seguir les petjades que potser, algú altra havia deixat, feia temps.
Intercanvi d'informació, històries que fan riure i sobretot el sentiment de saber que totes sis estem allà per una mateixa raó, un motiu lligat a la solidaritat i un esforç que sabem que tard o d'hora portaran la tan desitjada recompensa.
Arriba l'hora d'esmorzar i aquest cop serà especial, avui l'Eva fa anys i li hem preparat una festa sorpresa, pastís i gorros inclosos. Una mica de sucre ens ajudarà a mantindre el bon ritme que seguim, i si en algun moment els 60 Kg. només els hem vist de passada, doncs... ja tornararn, no? ei Rosa :-)
Ens posem en marxa, AMUNT SEMPRE AMUNT.
Glòria no t'ho vaig dir però semblaves la Heidi amb aquelles galtones tan vermelles, estaves mooolt bufona.
Després de 2.30h. , l'equip de suport dona mitja volta i nosaltres continuem el camí cap el Pla de la Calma, tot està blanc, l'ambient fa olor a hivern però el Lorenzo ha vingut a donar-nos la benvinguda i ens fa el camí molt més agradable.
Ens creuem amb molt ciclistes que tenen el valor de pedalar o més aviat de lliscar per la blanca neu, fins i tot pel camí ens trobem amb algun ninot de neu que tímidament ens saluda al nostre pas...
Per fi arribem al Pla de Calma i ens dirigim cap a Coll Formic, on la ruta per avui haurà finalitzat.
L'entrepà i les begudes són ben rebudes per unes ànimes cansades i alhora satisfetes d'un altra fita assolida. Allà l'equip d'avituallament vindrà a recollir-nos fent de la seva feina el nostre respir.
Us dono les gràcies a totes per un matí agradable i ben agermanat.
Rebeca
Subscriure's a:
Missatges (Atom)