El Trailwalker és el major desafiament esportiu per equips del món per lluitar contra la pobresa. Consisteix a recórrer a peu 100 km en un màxim de 36 hores amb equips de quatre persones.
L’objectiu? Lluitar contra la pobresa i la injustícia al món. Per això els equips es comprometen a aconseguir donatius per a Intermón Oxfam.
I aqui estem, les Dames de Vent juntament amb amics i familiars, disposades a aconseguir aquest repte

dilluns, 15 de novembre del 2010

Caçadors, Mapes, Anglès, Bessó i temes varis....

Sta.Mª de Palautordera - Camí de les Planes
06/11/2010


La nit anterior va ser mogudeta ...
Sopar, vi per a dos, confidències, rialles, tristor, records que remouen l'ànima ... Gràcies pels exercicis de relaxació psico perquè sinó les 2 del matí s'haguessin allargat fins ...
Riiiinng! El despertador? Ara anar a dormir tard passa factura però faig un bot per evitar quedar-me adormida. A les 07:45 arriba la repartidora de bombons i polvorons, Avon truca a la porta però aquesta vegada la dolça senyoreta que espera pacient davant de la porta ha canviat els talons d'agulla i el vestit de jaqueta per un vestimenta més esportiva i més còmoda per l'ocasió.
Ens posem en marxa cap a Santa Maria de Palautordera, el punt de trobada és la plaça de l'ajuntament perquè tenim previst fer el primer tram de la Trail uns 22 km. (Anada i tornada). L'únic noi del grup s'uneix a nosaltres i iniciem el camí amb la incertesa de no saber on ha col.locat el cartell d'Exit. Aviat això té fàcil solució, a la sortida de Sant Esteve direcció al Montseny trobem un grup de caçadors, un especialment ens donarà tot la informació necessària per arribar a la destinació sense cap problema. "El Pla de la Calma? Uiii no arribareu fins a la nit" (rialletes d'amagat) algun d'ells encara no els ha quedat clar que aquest no és el nostre destí, però penso que el soroll dels trets els deu haver provocat algun problema de audició. Finalment ens faciliten un mapa totalment casolà, després de tot el caçador petit, de vermell, i amb pantalons guerrillers ens ha semblat entranyable. Donem les gràcies i reiniciem la ruta.
Les converses (més d'una que de la resta) fan que t'oblidis de la pendent que hem iniciat fa una estona, el cel està clar, els núvols no es deixen veure i la calor ens fa treure els jerseis en més d'una ocasió. Després de tres hores arribem al dipòsit d'aigua i allà podem contemplar l`Ermita de Sant Elies i tots els petits cims que ens envolten. L'entrepà ens espera, ens ho mereixem i no deixem ni les engrunes.
El descens és ràpid, aprofitem una font que està prop de la pista per omplir cantimplores i prosseguir el camí. Una última parada per sostreure d'una casa aliena un parell de caquis... Arriba el descans del guerrer i que millor que et convidin a fer el vermut amb una companyia immillorable, patates, olives, birra i per què no? Una copeta de cava ben freda que 23km a les cames bé s'ho mereixen...
Rebeca


dimarts, 9 de novembre del 2010

VENDA DE POLVORONS I BOMBONS

Caixa de polvorons de 1,5 K per 10 € 
Caixa de bombons per 12 € 


Sembla ser que la caixa de bombons està tenint molt d'èxit.. 


Amb les caixes adjuntarem un flyer on la gent pugui veure en què està col.laborant. El nostre super Angel ens està ajudant molt en el tema. I ens ha fet uns flyers magnífics!


I seguim endavant!!!









Anem d'estreno

PUIGSACALM PEL PAS DELS GANXOS
05/11/2010

Matinar un dissabte?? això no deu ser bo...
A les 7.30h. ens trobem al punt de reunió per iniciar el camí cap a Joanetes ( Juanolas per a algú...). El dia anant cap a Vic es presenta amb boira baixa i una miqueta de fred però això va canviant a mida que ens apropem al poble on ens espera un altre membre del grup.
Amb puntualitat anglesa arribem a les 9, just per fer el cafetó i estirar una mica les cames.
Fantàstic, quin sol!! Avui passarem calor...
L'ascenció pel Coll de Joanetes comença amb poc desnivell, amb un camí pel mig del bosc, verd, silenciós i acollidor. En algun tram hem d'anar en filera perque ens trobem amb corriols ben estrets. Estem animats. De fet, trenquem amb el silenci que ens havia acollit de bon començament fins que ens anem acostant a la paret i la pujada és cada cop més elevada, la respiració es més forta i les cames noten l'escalfor del moviment continuat.
El primer esforç val la pena, arribem a un balcó que ens regala unes vistes d'escàndol i un per un anem tocant la famosa Campana del barret. Sortim del pas per trobar-nos amb una petita paret ben equipada.  Un cop passat aquest tram ens dirigim cap a Santa Magdalena, on aprofitarem per omplir cantimplores i per què no, començar vàries converses que donaran peu a discussions entre amics que tenen diferents punts de vista...
El Puig dels Llops (1480 mtrs.) és el nostre primer objectiu i l'assolim sense cap dificultat, comprovem que més gent ha aprofitat aquest dia esplèndid per gaudir de la naturalesa i passar una jornada d'allò més entretinguda. Després de les fotos de rigor ens dirigim cap al Puigsacalm (1515 mtrs. ), a les 12.30h ja estem al cim.
Per un moment ens comportem com nens fent-nos fotos i rient com si estiguessim sols, allò que he criticat tants cops...
Torno a fer un altra cim, molt modest però amb unes vistes increïbles i amb el Pedraforca mostrant-se impassible, ferm. Roca freda que em vas acollir ara fa 3 anys, i vas fer-me tremolar les cames per primer cop. Amb els ulls vidrosos i el cor en un puny fem el camí de tornada.
Baixarem pel Camí dels Burros i pararem per agafar forçes, amb entrepans, fruita i xocolata mmmmm!! i perque no, un glop, o dos, o tres de Coca-Cola...
A les 16.00h arribem als cotxes, una mossegadeta més i alguna cosa de líquid per refrescar la gola.
Les nostres cares són el reflex d'una jornada plena de bones sensacions i, el millor de tot, amb la seguretat que voldrem tornar a repetir una nova travessa.




 








dimecres, 3 de novembre del 2010

COMENÇA EL COMPTE ENRERA!!!

Ufff!!! Quina emoció veure que la nostra aventura solidària ja no té aturador. Ara es tracta de posar-nos les piles, entrenar, organitzar, treballar en equip, riure i disfrutar del camí que ens portarà a Santa Maria de Palautordera el proper 7 de maig.
Noemí, Sara, Ivet, Rebeca, Eva i Glòria. Quin equipàs!!!

dimarts, 2 de novembre del 2010

El nostre primer PAS...

29/10/2009
Reunión previa para decidir el nombre, primeras ideas para recaudar fondos y primeras risas que, sabemos, no serán las últimas, porque a pesar de ser 6 chicas muy diferentes nos une un espíritu de solidaridad.
Con los nervios a flor de piel y con la ilusión de un niño, hemos empezado lo que será todo un reto para 6 mujeres emprendedoras con ganas de colaborar en una buena causa y poder aportar un pequeño granito de arena. Uno de los proyectos de Intermón Oxfam es el Banco de agua, en Etiopía las mujeres y las niñas invierten hasta seis horas diarias para conseguir agua en ríos, nosotras caminaremos por ellas. Seguro es un paso de gigante para estas mujeres que no pueden disfrutar de las ventajas de la vida moderna, que parece que se ha olvidado que ellas también existen.
El día a día es incierto, el futuro impensable pero si estuviera en tus manos ... no harías lo posible para hacer cambiar el mundo?