Anem d'estreno

PUIGSACALM PEL PAS DELS GANXOS

05/11/2010

Matinar un dissabte?? això no deu ser bo...

A les 7.30h. ens trobem al punt de reunió per iniciar el camí cap a Joanetes ( Juanolas per a algú...). El dia anant cap a Vic es presenta amb boira baixa i una miqueta de fred però això va canviant a mida que ens apropem al poble on ens espera un altre membre del grup.

Amb puntualitat anglesa arribem a les 9, just per fer el cafetó i estirar una mica les cames.

Fantàstic, quin sol!! Avui passarem calor...

L'ascenció pel Coll de Joanetes comença amb poc desnivell, amb un camí pel mig del bosc, verd, silenciós i acollidor. En algun tram hem d'anar en filera perque ens trobem amb corriols ben estrets. Estem animats. De fet, trenquem amb el silenci que ens havia acollit de bon començament fins que ens anem acostant a la paret i la pujada és cada cop més elevada, la respiració es més forta i les cames noten l'escalfor del moviment continuat.

El primer esforç val la pena, arribem a un balcó que ens regala unes vistes d'escàndol i un per un anem tocant la famosa Campana del barret. Sortim del pas per trobar-nos amb una petita paret ben equipada.  Un cop passat aquest tram ens dirigim cap a Santa Magdalena, on aprofitarem per omplir cantimplores i per què no, començar vàries converses que donaran peu a discussions entre amics que tenen diferents punts de vista...

El Puig dels Llops (1480 mtrs.) és el nostre primer objectiu i l'assolim sense cap dificultat, comprovem que més gent ha aprofitat aquest dia esplèndid per gaudir de la naturalesa i passar una jornada d'allò més entretinguda. Després de les fotos de rigor ens dirigim cap al Puigsacalm (1515 mtrs. ), a les 12.30h ja estem al cim.

Per un moment ens comportem com nens fent-nos fotos i rient com si estiguessim sols, allò que he criticat tants cops...

Torno a fer un altra cim, molt modest però amb unes vistes increïbles i amb el Pedraforca mostrant-se impassible, ferm. Roca freda que em vas acollir ara fa 3 anys, i vas fer-me tremolar les cames per primer cop. Amb els ulls vidrosos i el cor en un puny fem el camí de tornada.

Baixarem pel Camí dels Burros i pararem per agafar forçes, amb entrepans, fruita i xocolata mmmmm!! i perque no, un glop, o dos, o tres de Coca-Cola...

A les 16.00h arribem als cotxes, una mossegadeta més i alguna cosa de líquid per refrescar la gola.

Les nostres cares són el reflex d'una jornada plena de bones sensacions i, el millor de tot, amb la seguretat que voldrem tornar a repetir una nova travessa.