7-8 de Maig 2011
Em resulta dificil posar en ordre tantes emocions, els meus dits es passegen pel teclat amb ganes d'explicar, de comentar, d'expressar tot allò que hem viscut en 31:18.58 minuts.
El cor em batega més fort recordant l'esperit de superació de tota la gent que ha assolit aquest repte. El companyerisme, el respecte i la solidaritat de les persones que hem trobat pel camí deixa una agradable petjada en tots i totes.
Tinc el cap ple d'imatges de paissatges increibles com el verd dels boscos, el cel blavós i ennuvolat i la nit fosca i tancada. L'olor de l'herba, la sorra mullada, la pluja relliscant per la nostra pell acaronant suament el rostre de les Dames.
Els ulls es tornen vidriosos quan recorden els vostres somriures, les fortes i càlides abraçades que ens feiem quan arribàvem a un avituallament i la satisfacció de trobar-nos després de molts quilòmetres deixats enrrera.
EQUIP DE SUPORT: EVA I GLÒRIA
L'Ànima de l'equip, els àngels de la guarda que ens han mimat en tot moment, fent que el cansanci fos molt més lleuger.Els somriures més sincers que ens donaven l'alè per continuar la següent etapa. Els vostres àpats deliciosos, els massatges i les cures de peus com el més professionals i les vostres paraules d'ànims el motor per aixecar-se de la cadira i tornar a posar un peu davant de l'altra. Gràcies de tot cor per formar part d'aquest magnífic equip, em sento molt orgullosa de vosaltres noies!!!
Rosa ningú fa el pollastre com tu.
EQUIP DE CAMINARIES: NOE/SARA/ANNA
Qui ens havia de dir que arribariem fins a Monistrol? però no és un final, oi ...? Gràcies a una experiència com la Trail sabem que amb il-lusió i dedicació es poden fer coses inimaginables...
Noe gràcies per donar forma a aquesta idea, per liar-nos a totes a col.laborar en aquest projecte. El primer granet de sorra és teu Littte. ENHORABONA
Sara gràcies pel teu esperit lluitador, ets una crack! tens la fortalessa d'un guerrer.
Anna gràcies per col.laborar en l'ultim moment i acompanyar-nos fins al final, per portar a la teva family que és un encant i per la música grallera que tant va animar la nostra arribada.
Darrera de totes nosaltres hi ha hagut un extra-equip d'amics que ens ha recolzat en tot moment Àngel, Jaume, Ernest, Rosa, Xavi, Jofre i la petita Cèlia. Alguns feien fotos, altres aconseguien menjar gratis, altres tocaven el tambor, altres van comprar uns rams preciosos, un noiet tocava el tambor i algun espavilat es menjava les nostres saltxitxes ... People sou genials!!!!!!
Per últim, però no menys important, vull agraïr a totes aquelles persones que amb els seus donatius també han aconseguit que aquest repte s'hagi pogut dur a terme, familiars, amics i coneguts.
Ha sigut un cap de setmana inovidable, m'enduc un dolç record.
Amunt sempre amunt
Rebeca
Nena has aconseguit tornar-me a fer plorar, tot i que com molt bé dius tu, aquests dies només recordar els moments viscuts a la Trail els ulls ja se'm posen plorosos.
ResponEliminaTu si que ets una crack! Recordo que li vaig dir a la Glòria que jo amb la primera ampolla als peus ja hagués abandonat i vosaltres vareu seguir i seguir sota la pluja, amb els peus tocats, amb fortes pujades i baixades.
Una abraçada a totes i tots.
Per cert per l'equip de suport (Glòria i Eva) crec que a part de la vostra arribada a Monistrol, que va ser un dels millor moments, hi ha una altre moment que també va ser molt emotiu per nosaltres i aquest va ser a la zona d'avituallament del Coll d'Estenalles, oi Glòria?
ResponEliminaUs havíem acomiadat a St. Llorenç Savall sota una forta pluja que va fer que uns quants equips abandonessin i altres escollissin passar la nit al pavelló i seguir l'endemà, però vosaltres amb dos parells de ... vareu decidir seguir endavant tot i tenir ja ampolles als peus i que venia una de les etapes més dures.
Nosaltres, varem carregar les coses al cotxe com varem poder sota la pluja i amb l'ajuda dels "supporters". I varem anar fins al següent punt de control (que per cert ens varem perdre i gairebé arribem a Manresa! jeje).
Allà resulta que ens varen dir que només havien passat per allà 40 equips dels 202 inscrits, perquè la majoria es van quedar al pavelló a passar la nit i fins i tot alguns que s'havien atrevit a sortir havien reculat veient el panorama.
Per acabar-ho de rematar allà dalt no hi havia cobertura de cap companyia i no podíem contactar amb vosaltres per saber com estàveu o si encara seguíeu tirant amunt.
Amb la Glòria varem decidir esperar-nos que arribés l'hora que teníem previst que arribaríeu, prepara-vos caldo ben calent i mantes i si no veníeu tirar cap avall a veure si havíeu reculat.
I de sobte la Glòria fot un bot i un crit perquè vosaltres acabàveu d'entrar per la porta ben contentes i cofoies, i jo que allà si que ja se'm van posar els ulls plorosos, crec que és quan me'n vaig adonar que el repte l'aconseguiríeu de totes totes.